| Núm. 80 | L´humor i la pau | David Martínez |
| gener, 2006 | "Exercitar el sentit de l’humor ens ajuda a resoldre molts conflictes artificials i absurds que sovint no sabem ni perquè s’han creat." | |
| Núm. 81 | Del consumisme a la creativitat | Amalia Valderrama |
| febrer, 2006 | "Ha quedat en evidència un nou tipus d’amenaça: ser exclòs de la societat per no poder consumir." | |
| Núm. 82 | Joves fragmentats | Gemma Manau |
| març, 2006 | "Els adults, no només l’escola, sinó la societat en general, tenim el gran repte de saber ajudar als joves a saber fer un ús raonable dels diners." | |
| Núm. 83 | L’art per la pau | Claudia Soberón |
| abril, 2006 | "Les guerres són realitats que no podem oblidar, però no són més importants que la bellesa, la construcció de l’amistat o l’alegria d’existir en un món ple de meravelles; valors que val la pena recuperar i transmetre als presents". | |
| Núm. 84 | Pau i festa | Josep Lluís Socías Bruguera |
| maig, 2006 | Rubio sintetitza les condicions, progressives, perquè hi hagi pau i alegria: “No hi ha alegria sinó hi ha pau, no hi ha pau si no hi ha justícia, no hi ha justícia si no hi ha amor”. | |
| Núm. 85 | Sense silenci no hi ha pau | Lourdes Flavià Forcada |
| juny, 2006 | "El silenci és aquella terra fèrtil on poder germinar la paraula justa, sabia, prudent, valent, lliure... Sense un silenci previ, tota paraula és buida". | |
| Núm. 86 | La cara femenina de la política | Natàlia Pla |
| juliol, 2006 | Amb grans dosis de mà esquerra, més que usant el poder coactiu, la dona aconsegueix que les discrepàncies al si de la família i dels grups es suavitzin almenys fins els límits que permetin la convivència | |
| Núm. 87 | Argentina-Uruguai: un conflicte que atempta contra la pau | Alfredo Fernández |
| setembre, 2006 | "De vegades, pel bé comú i per la conservació de la pau només cal mirar a l’altre costat del riu". | |
| Núm. 88 | Llibertat per estimar | Maria Coll |
| octubre, 2006 | "La democràcia és fins ara el sistema més perfecte de govern que hem estat capaços d’organitzar, però en algunes països on s’aplica encara no es respecte la dignitat de tots" | |
| Núm. 89 | El somriure de l’Amirra | Gemma Manau |
| novembre, 2006 | "Quan em centro en mi mateixa, em sembla que la meva vida és difícil i dura; però, quan surto de mi per veure la vida dels altres, les coses es resituen". | |
| Núm. 90 | Fills del món | Maria Coll |
| desembre, 2006 | "Cap dels infants que diàriament travessen fronteres acompanyats d’uns nous pares residents en un país desenvolupat han demanat existir. De fet, ningú de nosaltres no ho ha fet." | |
| Núm. 69 | Europa dels Estats o Europa dels pobles? | Ulrich Franken |
| Gener, 2005 | "La “integritat territorial”, per exemple, la unitat d’Espanya, Bèlgica o del “Regne Unit”, és un valor democràtic o ètic que cal respectar a tota ultrança encara que podria no correspondre a la voluntat d’un poble? " | |
| Núm. 70 | Jüdenstrasse, el carrer dels jueus | Jordi Cussó |
| Febrer, 2005 | "....Però és molt diferent conèixer la història amb ressentiments o amb actituds de ràbia o complexament, perquè aquestes actituds ens porten a rebutjar-la i a voler amagar-la, com si aquelles situacions mai s’haguessin produït..." | |
| Núm. 71 | Desarmar el llenguatge | Rodrigo Prieto |
| Març, 2005 | "En els contextos on interactuen persones originàries de diferents cultures, poden succeir situacions confoses o inclús conflictives a causa del desconeixement de la “motxilla simbòlica” d’uns respecte els altres." | |
| Núm. 72 | Siguem ecològics, també amb les emocions | Ignasi Batlle |
| Abril, 2005 | "....No podem, en un món com el nostre, anar malbaratant sense elaborar ni reciclar, totes les emocions que rebem durant el dia..." | |
| Núm. 73 | Ciutadania Universal? | Diego López-Luján |
| Maig, 2005 | "A la gestació d’aquest panorama “multi-tot” es posa en joc la dignitat, la llibertat i la igualtat, drets fonamentals de tot ser." | |
| Núm. 74 | La pau, un valor “GLOCAL” | David Martínez |
| Juny, 2005 | "El nivell de desenvolupament de la nostra societat haurà de traspassar paràmetres més enllà de tot allò material-eficient-immediat i buscar recolzament en altres aspectes més immaterials- fecunds i a llarg plaç,..." | |
| Núm. 75 | En ruta descobrint fets de pau | Gemma Manau |
| Juliol, 2005 | "Conèixer la nostra història és més que saber les dates i les guerres que s’han produït, és descobrir que la nostra història és també una història feta de “paus”." | |
| Núm. 76 | Una torre de Babel | Maria Coll |
| Setembre, 2005 | "La intercomprensió, a part de ser una aposta pedagògica molt interessant, també esdevé una bona aportació a la construcció de la pau." | |
| Núm. 77 | La necessitat de saltar tanques | María Viñas |
| Octubre, 2005 | "La filferrada de Melilla, no només es un obstacle pels immigrants que miren Europa, també és un gran obstacle perquè els europeus puguem mirar Àfrica." | |
| Núm. 78 | Motivar als joves | Jordi Cussó |
| Novembre, 2005 | "Els joves tenen dret a ser entusiasmats en la vida per l’exemple dels adults, de la societat. Entusiasmar és tot allò que ens dona goig de viure, que ens fa sentir lliures." | |
| Núm. 79 | Vides pactades | Maria Coll |
| Desembre, 2005 | Fer del nostre dia a dia una “vida pactada” representa fusionar en la nostra quotidianitat elements d’altres cultures amb la voluntat de generar aires de pau i acollida. | |
| Núm. 58 | Des del replà de l'escala | Maria Coll |
| Gener, 2004 | "Vivim en una societat multiracial, multireligiosa, multinacional i multicultural. Però, compartim amb els immigrants la nostra vida?" | |
| Núm. 59 | Nosaltres podem salvar vides! | Joan Barón |
| Febrer, 2004 | "Els éssers humans, pel sol fet d’existir –havent pogut no existir–, tenim una relació fonamental: ser germans en l’existència..." | |
| Núm. 60 | La pau no exigeix vides | Jordi Cussó |
| Març, 2004 | "... Accions tan violentes com les viscudes a Madrid em fan preguntar si la tasca més urgent de tots els que treballem per la pau, no serà alliberar la pau." | |
| Núm. 61 | La pau demana temps | Maria Viñas |
| Abril 2004 | "La Carta de la Pau comença recordant que la pau és una tasca difícil, que només des de la humilitat, amb seriositat i amb molt d’esforç podrem assolir-la." | |
| Núm. 62 | La justícia, autèntica llavor de la pau | Montserrat Romaguera |
| Maig 2004 | "I és que per construir la justícia és necessari l'esforç i el treball de tots. Aquesta tasca no correspon únicament als juristes. No podem parlar de democràcia si aquesta no és lliure ni coherent en si mateixa..." | |
| Núm. 63 | Tots tenim el Dret i l’obligació de pensar | David Martínez |
| Juny 2004 | "Només la suma del pensament de molts individus tindrà la força necessària per generar creativitat i d’aquesta manera obrir nous camins que ens portin cap a un món diferent." | |
| Núm. 64 | Postal exòtiques a casa | Maria Coll |
| Juliol 2004 | "Des de fa uns anys, s'han posat de moda els països qualificats d'exòtics. Busquem sensacions noves i experiències que no trobem a casa..." | |
| Núm. 65 | El repte de les ciutats: inclusió i integració cultural | Maria Viñas |
| Setembre, 2004 | "Aquest document és com una carta de navegació, que basada en evidències, possibilita una nova forma de ser i d'estar en aquest món." | |
| Núm. 66 | Dones en el punt de mira | Maria Viñas |
| Octubre, 2004 | "...les dones s`han convertit en expertes en enderrocar parets i construir ponts de pau i diàleg..." | |
| Núm. 67 | Enderrocar els símbols del passat | Jordi Cussó |
| Novembre, 2004 | "...Moltes vegades criticant el passat amaguem les barbaritats contemporànies. Caldrà preguntar-nos: a qui interessa mantenir la gent en aquesta ceguesa del present?". | |
| Núm. 68 | Desarmar la Història | Maria Viñas |
| Desembre, 2004 | "Quan una persona accepta ònticament i amb goig la Història, desitja que li mostrin i ensenyin la seva història familiar i nacional de la forma més objectiva posible...." | |
| Núm. 47 | Dia Internacional de l’Educació per a la Pau | Marta Burguet |
| Gener, 2003 | "L’aposta consisteix en educar per a la felicitat, en atrevir-se a ser feliços i deixar que els altres també ho siguin." | |
| Núm. 48 | El benefici social | Ignasi Batlle |
| Febrer, 2003 | "Cada vegada hi ha més projectes compromesos amb la pau i cada cop més l’objectiu final no és el benefici econòmic sinó el benefici social." | |
| Núm. 49 | La pau és més | Maria Viñas |
| Març, 2003 | "La pau ha de ser definida en sentit positiu, donat que la definició negativa queda molt curta i és insuficient per tal de construir-la." | |
| Núm. 50 | 10 anys de la Carta de la Pau | Jordi Cussó |
| Abril, 2003 | La pau no s’improvisa, és una tasca humana que demana esforços, dedicació i recursos. | |
| Núm. 51 | La pau és possible, però lenta | Jaume Aymar |
| Maig, 2003 | La pau és una tasca urgent, la desitgem amb rapidesa, però, paradoxalment l'anem construint a poc a poc. | |
| Núm. 52 | La sobirania dels estats | Juan M. González-Feria |
| Juny, 2003 | Perquè hi hagi pau i solidaritat, la societat requereix que els estats siguin «més humils» | |
| Num. 53 | L'esportivitat: una altra manera de construir la Pau | Joan Baron |
| Juliol, 2003 | A través de l'esport també podem trobar elements de construcció de la pau | |
| Num. 54 | Els contrapesos del mercat | David Martínez |
| Setembre, 2003 | "La llibertat dels mercats és positiva en la mesura que afavoreix la creativitat i el desenvolupament, però requereix uns contrapesos que permetin dirigir les seves actuacions cap a un camí de pau..." | |
| Num. 55 | Aturem la guerra electoral! | Maria Coll |
| Octubre, 2003 | "Podríem viure unes eleccions en què regnés la concòrdia, el diàleg, la unió i el treball en equip." | |
| Num. 56 | L'altra Europa | Joan Baron |
| Novembre, 2003 | "Els ressentiments, i el cas del Balcans n’és un bon exemple, no fan altra cosa que perpetuar els conflictes en el temps..." | |
| Num. 57 | Necessitem Mediadors | Maria Coll |
| Desembre, 2003 | "No necessitem experts en la mediació i la resolució de conflictes, sinó persones que tinguin aquesta habilitat, aquest “fer” que suposi una forma d’actuar en totes les situacions i circumstàncies de la vida. " | |
| Núm. 36 | Per una ética universal del perdó | Jaume Aymar |
| Gener, 2002 | "...el perdó comporta sempre a curt termini una pèrdua aparent, mentre que, a la larga, asseura un profit real." | |
| Núm. 37 | Educació per la pau | Mercè Sáiz |
| Febrer, 2002 | "L'educació per a la pau es correspon al fet de dotar de procediments per viure la pau i posa en qüestió la mera transmissió de continguts." | |
| Núm. 38 | El dificíl camí cap a la pau | Lourdes Flavià |
| Març, 2002 | "Escric aquestes línies en el marc del día Internacional de la Dona i és amb aquest teló de fons que vull assenyalar alguns dels fets que succeeixen de submissió, abusos i discriminació cap a les donas." | |
| Núm. 39 | Des de la més pura llibertad | Natàlia Pla |
| Abril, 2002 | "Hi ha actituds que no es poden exigir a ningú. Així, es pot exigir ser respectat, però no ser estimat; de la mateixa manera que tampoc no es pot exigir el perdó." | |
| Núm. 40 | El dilema de la globalització i la fragmentació | David Martínez |
| Maig, 2002 | "Vist d'una altra manera: la inèrcia de la nostra història ens porta a la fragmentació. Malgrat tot, la realitat actual ens empeny a viure d'una manera globalitzada." | |
| Núm. 41 | Per una globalització en pau | Juan Carlos Olivera |
| Juny, 2002 | "Malgrat que el pes que hem donat a l'economia als països occidentals ens faci pensar en la globalització en termes de lliure mercat, en realitat és molt més que això." | |
| Núm. 42 | Si pogués deturar el temps... | Anna-Bel Carbonell |
| Juliol, 2002 | Estar en pau amb la memòria, amb allò que les circumstàncies de la vida ens han portat a viure es diu ràpid i s'aconsegueix més lentament. | |
| Núm. 43 | Turisme en clau de pau | Javier Bustamante |
| Setembre, 2002 | Les Rutes de la Pau són itineraris amb la finalitat de realitzar un estudi interdisciplinari de la pau, que es duen a terme mitjançant un recorregut en el temps i, alhora, en l’espai... | |
| Núm. 44 | Els ciutadans i la solidaritat | Maria Viñas |
| Octubre, 2002 | Sóc solidari amb aquest altre, sigui qui sigui, perquè existeix com jo. És una solidaritat que podríem dir que és una solidaritat existencial. | |
| Núm. 45 | Darrere d’una pilota... | Jordi Cussó |
| Novembre, 2002 | I una cosa és clara: la pau no és una carambola, sinó la tasca de tots plegats per fer el nostre planeta rodó més just i habitable. | |
| Núm. 46 | Europa a la cruïlla: de quina pau parlem? | Iñigo Damiani |
| ...alguns editorialistes retreuen a la societat europea que s’inclini cap a un pacifisme adolescent | ||
| Núm. 25 | Interculturalitat i convivència | Maria Viñas i Pich |
| Gener, 2001 | "A les grans metròpolis, hi conviuen estretament gran quantitat de cultures, ètnies i religions... Ens urgeix trobar fonaments sòlids, universals, on cimentar la convivència. | |
| Núm. 26 | Jo perdono però no oblido | Maria Viñas i Pich |
| Febrer, 2001 | "Construir la pau no significa, de cap manera, tenir ammèsia. La construcció de la pau passa per tenir memòria i ser capaços de construir el futur a partir dáquesta memòria." | |
| Núm. 27 | Llibertad condicional | Juan Carlos Olivera |
| Març, 2001 | "Moltes vegadas, sense pretendre-lo, coartem la llibertat de les persones que estimem. Condicionem la seva manera de ser en posar un preu al nostre afecte." | |
| Núm. 28 | La guerra i la pau en clau de dona | Mauricio Chinchilla |
| Abril, 2001 | "Fruit del conflicte colombià, a més de les taules de nogociaciò i dels projectes de pau, han nascut altres tipus de relacions, com ara profundes amistats, grans projectes i alguna que altra escletxa d'esperança." | |
| Núm. 29 | La fraternitat comença en la convivéncia | Márcia Skibick |
| Maig, 2001 | "Per viure hi ha una exigència indubtable, que és conviure. Per conviure hi ha una altra exigència, que és compartir." | |
| Núm. 30 | Savis constructors de la pau | Leticia Soberón |
| Juny, 2001 | "...saviesa no és el mer fet d'acumular dades i informacions, sinó la capacitat d'utilitzar el que se sap per viure amb més harmonia i felicitat..." | |
| Núm. 31 | Pau i mitjans de comunicació a l'Argentina | Alfredo Fernández |
| Juliol, 2001 | "Treballar per a la pau des dels mitjans ho entenc com la manera d'informar la comunitat expressant la veritat dels fets, però alhora mostrant l'existencia d'una esperança." | |
| Núm. 32 | A tots | Juan M. González-Feria |
| Setembre, 2001 | "Els recents atacs a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon no han afectat només als Estats Units sinó a tota la societat..." | |
| Núm. 33 | Per un diàleg més efectiu | Diego López-Lujan |
| Octubre, 2001 | "...la base del diàleg és la humilitat d'estar disposats a reconèixer que, sota capes d'intransigència. absolutisme, neiesa, etc., és possible trobar aquest petit punt que uns i altres puguin acceptar com a cert..." | |
| Núm. 34 | Els uns + els altres = tots | Claudia Tzanis |
| Novembre, 2001 | "És urgent repensar l'atra globalització, aquella que inclou cada persona, la que es forja mancomunadament, de la qual es podría dir: tot per a tots i amb tots." | |
| Núm. 35 | Els nous pilars de l'economia global | David Martínez |
| Desembre, 2001 | "La Terra no pot aguantar el ritme actual de creixement; hem d'afrontar la realitat i plantejar un model econòmic que sigui compatible amb el medi ambient." | |
| Núm. 14 | Allistat't a la pau | Marta Burguet i Arfelis |
| Gener, 2000 | "La pau atrau poc perquè sembla que ens hagi de venir donada, que no hi haguem de lluitar per aconseguirla." | |
| Núm. 15 | Redescobrir la pau | Ignasi Batlle i Molina |
| Febrer, 2000 | "Redescobrir, remirar el nostre interior, contribueix a copsar els elements essencials de la pau..." | |
| Núm. 16 | Fracàs social? | Maria Viñas |
| Març, 20001 | "Estem presenciant un fenomen que preocupa molts adults i els deixa més que perplexos: a la nostra societat hi ha joves que no volen saber res del món dels adults." | |
| Núm. 17 | Dret a viure dignament | Marcia Skibick |
| Abril, 2000 | "Milers de milions de nens, homes, dones i gent gran no 'tenen dret a viure la seva vida' amb el mínim..., estan morint. Éssers humans estan morint." | |
| Núm. 18 | Nens imaginaris | Mònica Moyano |
| Maig, 2000 | "La pau de la humanitat será, a la vegada, la llavor i el fruit de l'entusiasme d'aquests petits profetes que, amb les seves preguntes, tot sovint inesperades, ens treuen d'imaginacions estèrils." | |
| Núm. 19 | L'art de l'Ikebane | Anna-Bel Carbonell |
| Juny, 2000 | "Davant d'una societat que ens ha desvetllat una irreal necessitat materialista, un excessiu buscar utilitat, cost i temps de totes les coses; deixar-ho de banda i cercar el que serveix per sempre és tot un repte." | |
| Núm. 20 | Donar un nou significat al que ha succeït per poder perdonar | Javier Bustamante |
| Juliol, 2000 | "Aquest és el sentit de 'resignar' els esdeveniments. S'han de re-signar perquè adquireixin un altre signe, un altre valor: el valor que nosaltres desitgem." | |
| Núm. 21 | La dona en el desenvolupament de la cultura de la pau | Lourdes Flavià |
| Setembre, 2000 | "El desenvolupament de la pau requereix la participació de dones i homes en la tasca comuna de construir un nou paradigma..." | |
| Núm. 22 | La pau primigènia | Diego López-Lujan |
| Octubre, 2000 | "...una de les pitjors guerres, per absurda, cega i terrible, que avui s'està donant arreu del nostre planeta, és la que l'ésser humà ha declarat contra la Natura." | |
| Núm. 23 | Treure obstacles | Jordi Cussó |
| Novembre, 2000 | "La Carta de la Pau posa de relleu que el primer que cal fer, si volem treballar per la pau, és treure obstacles, eliminar aquells elements que impedeixen cultivar amb eficàcia." | |
| Núm. 24 | A les acaballes de l'any 2000 | Assumpta Sendra |
| Desembre, 2000 | "Per provocar una guerra no són necessàries les armes, ja que a vegadas les pròpies actituds negatives, venjatives, traïdores... són més violentes que qualsevol arma." | |
| Núm. 1 | Guerra i Pau | Alfred Rubio |
| Novembre, 1998 | "La pau no ha de ser tan sols fonament per a una pesada reconstrucció i per a planejar la revenja; sinó sobretot, una possibilitat per viure la gran festa que és la vida." | |
| Núm. 2 | Consolidar la Pau | Jordi Cussó |
| Desembre, 1998 | "Un dels interrogants que avui es plantegen és si serem capaços de construir i consolidar la pau." | |
| Núm. 3 | Vertebrar la pau | Jordi Cussó |
| Gener, 1999 | "Aquesta és la tasca de l'anomenada societat civil: saber-se vertebrar en comunitats socials adultes, creadores de pau, de convivència, de desenvolupament solidari, etc." | |
| Núm. 4 | La pau no ve sola | Maria Viñas i Pich |
| Febrer, 1999 | "En aquesta vida l'únic que a cada persona se li ha donat és el seu començar a existir. La pau s'ha d'aconseguir i, requereix l'esforç de cadascú." | |
| Núm. 5 | Agents de pau | Natàlia Plá Vidal |
| Març, 1999 | "Quan hom reclama un dret, hauria d'estar reclamant també el deure de treballar perquè d'altres puguessin gaudir d'aquest mateix dret." | |
| Núm. 6 | Desenvolupem la pau a Catalunya | Gemma Manau |
| Abril, 1999 | Itinerari de la Carta de la Pau dirigida a l'ONU per les comarques catalanes | |
| Núm. 7 | La difícil -no impossible- química de la pau | Leticia Soberón |
| Maig, 1999 | "Dins de la difícil química de la pau, un ingredient essencial és desitjar realment aquesta pau; és optar per aquelles maneres de viure que la reforcen." | |
| Núm. 8 | Hi havia una vegada... | Paulinne Lodder |
| Juny, 1999 | "Realment, pot existir una pau sòlida, seriosa, o només és un bonic conte per a nens." | |
| Núm. 9 | Conseqüents amb els
desitjos de pau: la solidaritat |
Maria Viñas |
| Juliol, 1999 | "Una de les característiques de la solidaritat és que generalmente es dóna entre persones que no es coneixen." | |
| Núm. 10 | Rutes de la Pau | Javier Bustamante |
| Setembre, 1999 | "Les Rutes de la Pau volen, decobrir, conèixer aquells llocs on s'ha anat forjant la història de la pau;" | |
| Núm. 11 | El pes d'una signatura | Elisabet Juanola |
| Octubre, 1999 | "El pes d'una signatura és específicament zero; en grams, fa el mateix que el suport que la conté, però el seu valor no té cap relació amb aquesta mesura." | |
| Núm. 12 | La pau del silenci | Claudia Tzanis |
| Novembre, 1999 | "La pau es treballa! Es cultiva, es viu en la quotidianitat de cada dia, i si no tenim aquest espai i temps de silenci que ens permeti estar bé, de gust, contemplar... Llavors, quina pau pot sortir de nosaltres?" | |
| Núm. 13 | La força per construir la pau | Jordi Cussó |
| Desembre, 1999 | "Sembla que el pacifisme sigui contrari a la violència, que siguin dos termes incompatibles. Però em sembla que hem de recuperar la paraula violència, ja que no podrem assolir la pau sense una certa violència." | |
|
Energia, escalfament, sostenibilitat i crisi Des de fa temps i de manera exponencial s'ha disparat la quantitat d'informació que circula pels mitjans de comunicació sobre els temes relacionats amb l'energia, l'escalfament, la sostenibilitat i la crisi. Quina és la raó de tot plegat? Jo diria que n'hi ha dues: la primera és l'alarma sobre l'escalfament del planeta i la segona, l'encariment del preu del petroli. Per una banda, les grans catàstrofes climàtiques que hem patit els darrers anys ens han fet reflexionar i arribar a la conclusió que el planeta pateix un escalfament i una variació del seu equilibri normal quant a calor i fred. Aquest fet provoca anomalies que ja comencem a notar: èpoques de sequera que s'alternen amb pluges torrencials quan no toquen, desastres provocats per huracans, inundacions al centre d'Europa i a altres llocs del món, etcètera. Un nombre gran de científics s'ha posat a treballar per tal d'avaluar les dades i fer una predicció possible d'allò que podria passar. Tots els estudis que s'han realitzat mostren un futur molt i molt negre, descoratjador per a la vida humana. A les nostres latituds el problema esdevindrà econòmic i serà greu, però a les zones pobres del planeta els estralls arribaran a ser mortals. Milions de persones moriran ja que la vida en aquestes àrees serà impossible: fam, escassetat d'aigua, malalties associades. Per altra banda, apareix l'encariment desproporcionat del petroli. Els països en vies de desenvolupament, com ara la Xina i l'Índia, consumeixen aquest recurs cada cop més i, si a això hi afegim el que podria ser un esgotament de les reserves quantificades, l'alça de preus podria ser elevada. És la llei de l'oferta i la demanda. Des dels anys 60 no s'han trobat nous jaciments petrolífers. Per tant, quan els recursos que actualment són explotats s'acabin, ja no hi haurà més cru! Això sembla molt fàcil de dir, però què significa realment? Tota la nostra civilització es mou gràcies al petroli. L'any 1900 la gent vivia en cases i es desplaçava a cavall, en carro o a peu. Per a recórrer distàncies llargues hi havia el tren, que es movia gràcies al vapor, de la mateixa manera que els vaixells. No existien els avions. Els aliments tenien una procedència local, com els vestits. Tots els teixits eren naturals, fets de cotó, llana, sarga i altres exemples. Els mobles eren elaborats pel fuster del poble amb els materials de la zona. Només algunes persones amb molts diners podien comprar aquests productes fora, encara que vinguessin de lluny. Avui tots depenem de la mobilitat. Les grans companyies de transport ens porten mobles de Suècia, verdures del Marroc, fruites de Turquia o d'Amèrica del Sud, ordinadors del Japó, pantalons de la Xina i un llarg etcètera per tal de cobrir totes les nostres necessitats. Tot això sense comptar que anem a treballar a 40, 50 o 80 km de casa. Com ho farem tot això sense l'or negre? Tota la societat, els milions de persones que ens diem del primer món, estem esclavitzats, encadenats al petroli. No ens agrada haver de pagar pel cru ja que embruta el medi ambient. El control d'aquest bé tan preuat ha generat i continua provocant centenars de conflictes, guerres, assassinats i genocidis. Tanmateix, què passarà quan en falti? Som en un carreró sense sortida. Totes les infraestructures actuals funcionen amb petroli. D'aquí a uns anys el nostre model de vida basat en aquesta mobilitat no servirà. Sens dubte el canvi serà dramàtic. La societat tindrà temps de canviar el seu model de vida abans que s'esgoti aquest recurs fòssil? Aquest és un gran repte per a l'home. Potser mai ens havíem trobat davant de la necessitat imperiosa de fer un canvi tan radical en tan poc temps. Els més pessimistes afirmen que d'aquí a 10 anys ja no hi haurà petroli, mentre que els més optimistes asseguren que encara durarà 40 anys. Ésser espectador d'aquest canvi pot esdevenir un fet apassionant. Per desgràcia, molts també en serem protagonistes. I potser veurem el mal que fa una crisi d'aquestes magnituds. L'ésser humà és un animal de supervivència, el més ben adaptat per sobreviure en qualsevol situació. Si més no això és el que diuen. Bo i així, ara ens trobem atrapats en un model de vida que no té sortida, que no té futur, del que en som dependents i per al que no tenim cap solució. Això no obstant, sóc optimista. Penso que, d'una manera o d'una altra, la societat trobarà el camí adequat per sortir d'aquest problema i obrirà, sigui com sigui, una nova etapa de la Història. Tan de bo que el governants i la societat no perdin de vista el contingut que recull la postdata de la Carta de la Pau dirigida a l'ONU: concentrar les seves mires al bé dels contemporanis , atès que ja existeixen i tenen dret a viure la seva vida amb dignitat humana, sense que el bé dels presents hipotequi l'equilibri ecològic del futur. La matèria prima que ha permès els grans monopolis d'energia iniciats per Rockefeller s'esgota, com també ho fan els negocis que permeten als propietaris de les reserves energètiques ser desorbitadament rics. Potser en un futur l'energia ja no serà propietat dels pocs que la comercialitzen. Tal vegada més endavant l'energia serà més a l'abast de tothom i es podran evitar els conflictes per disposar-ne. Al cap i a la fi, el planeta Terra està format per matèria i energia. La primera és inesgotable a la Terra. El problema que ara tenim és que durant els últims 100 anys ens hem adormit tot creient que el petroli sempre existiria. Sembla que quan les coses ens van bé no hi pensem ni ens esforcem per aconseguir exemples millors. Malgrat tot, estic segur que trobarem una solució per a tot això i que aquesta serà bona. Espero que ho puguem veure. David Elias
|
| 100 |
| Novembre '07 |
| La columna de pau es publica cada mes |
![]() ![]() ![]() |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||