La Carta de la Pau no la vaig llegir com es llegeix qualsevol cosa, sinó que vaig començar a llegir-la amb un entusiasme que, a poc a poc, va anar creixent perquè sembla que en ella es reflecteixen els meus propis sentiments (...) i que els grans mestres de Dret Natural, en les seves càtedres, haurien de desenvolupar els punts de la Carta de la Pau en profunditat.»

La Carta de la Pau es una iniciativa pedagógica i educativa. Viviendo Angola tantos estigmas (guerras, intolerancia, etc.), que importante sería que se conociera esta Carta en nuestro país. Sería importante que la gente devatiera la Carta de la Paz en forums y conferencias.

«La finalitat de les Nacions Unides és conservar la pau, i la de la UNESCO també. L'educació, la ciència i la cultura són instruments per preservar la pau. I aquesta Carta ens recorda que som tots u, perquè som homes, som éssers humans.»

Els organismes internacionals recolzaran el que nosaltres puguem fer o no. El que no pot destruir-se en benefici de la pau és la decisió lliure de crear la pau tots els dies, que significa lluitar contra la violència tots els dies. Aquesta Carta és això, és un instrument de la nostra convicció, no tan sols declarativa, sinó activa: la Carta representa el nostre desig d'actuar per construir la pau tots els dies. Tan sols nosaltres, actuant lliurement, som una cosa important, perquè sense nosaltres ningú pot fer-ho per nosaltres. Per tant, això és el que em sembla que és la importància de l'acte, perquè és un acte autèntic, ningú hi està per obligació. Aquesta és la força de les coses simples, que és l'única força que val la pena de posar al servei d'una causa com la de la pau.

Aquesta Carta és, justament, el que jo sempre he pensat i no he arribat a formular. No podria treure-li res, ni tan sols una coma.

Estic interpel.lat per la Carta de la Pau. Aquesta idea de preservar la pau és el que em porta a signar-la. Tenim l'obligació de mantenir la pau, la qual cosa és fins i tot més important que aconseguir el desenvolupament econòmic.

En el s.XVI i els posteriors, els europeus patien epidèmies, fams i guerres interminables, i desitjaven un lloc on viure en pau. En trobar Amèrica, digueren: "Ja l'hem trobat", i feren aquí la nova Europa; vingueren uns conqueridors, altres pobladors... Vostès segueixen l'humanisme de Lluís Vives i del poblador Fra Bartolomé de las Casas. Me n'alegro molt, d'aquesta Carta i els felicito. (...) Si, en un moment de la història, Europa va portar la guerra, també ara, des d'Europa, ha de venir la pau, i aquesta Carta és una bona mostra d'això, per la qual cosa, els dono tot el suport que em sigui possible. És de justícia que persones i institucions europees treballin per la pau en el nou continent.

M'ha donat alegria la lectura tranqui_la dels punts successius de la Carta de la Pau. Els percebo com a missatges cordials i savis, alliberadors -per a un interlocutor que sàpiga llegir, escoltar- d'actituds humanes molt necessàries en la construcció de la Pau; alliberadors de les possibles "prohibicions psicològiques" que conscientment o inconscientement obstaculitzen en moltes mentalitats l'atractiu cap a la reconciliació i la solidaritat.

Molt agraït per la vostra invitació sempre tan cordial. Us felicito per la iniciativa ciutadana que és la Carta de la Pau. Únicament mobilitzant l'opinió pública mundial i el cor de les persones aconseguirem avançar cap a la Pau tot instaurant una cultura de Pau. Gràcies pel que feu.

És un document humanista. Té dos aspectes motivadors i bonics al meu entendre: un referent a la història -punts 1, 2 i 3- i l'altre, a la fraternitat existencial -punt 5-.

El punt cinc no és ni més ni menys que una reflexió metafísica entorn a l'ésser, a l'existir, que és el primer que veritablement ens agermana.

Davant la manca de pau, considero això molt important: ningú no és més que ningú en aquest món. Tots estem igualats en l'ésser i això hauria de portar-nos a la pau, fins i tot a una pau còsmica. Tots som iguals porquè existim.

Desitjo fer palesa la meva adhesió i solidaritat amb el significat i contingut de la Carta de la Pau... Si el primer dret de tota criatura humna és que es respecti el seu dret a la vida, el segon és que aquesta vida pugui desenvolupar-se en pau, una pau basada en la llibertat i la justícia. Sense la pau, cap dels drets de les nenes i els nens del món, i de les seves famílies, assolirà mai la plena efectivitat.

La Carta de la Pau, que han tingut l'amabilitat de donar-me a conèixer, és un crit d'homes bons, de criatures humanes amb entranyes assedegades de misericòrdia, amb immensa capacitat amorosa d'oblit per agravis pretèrits, homes i dones capaços d'entendrir-se davant el miracle de la vida que s'expressa en els fills recent nascuts de l'enemic.

Déu beneeixi el seu esforç i faci que els responsables polítics de tota raça i condició sàpiguem comprendre aquest crit d'humanitat nascut al calor i llum de la seva reflexió i els seus pensaments.

La Carta de la Pau és un document d'unanimitat. És inqüestionable; no es pot rebatre. Té tots els elements per ser un document net, antidogmàtic, antiracista, antidemagògic i antifonamentalista. És una sortida que necessita el món d'avui.

La Carta de la Pau és un document històric que no ha de restar només a l'ONU.

La pau ha de ser, no una pausa, sinó una pau orgànica, una situació d'equilibri natural, assolit mitjançant la justícia, la col.laboració de les nacions i el respecte recíproc que elles es professin. Entenem la pau com una conseqüència de valors d'alta jerarquia, com a resultat de la bona voluntat dels pobles i els governs, que reemplaça les ambicions hegemòniques per la solidaritat autèntica, l'arbitrarietat per l'equitat i la força pel dret. La pau es que es recolza en el terror és sols un simulacre de sí mateixa. No creiem en una pau armada, sinó en una concòrdia que neixi de l'alegria del treball, de la participació de tots els països en les grans causes de la humanitat i de la fe que tots posem en la nostra capacitat de convivència.

Per això no hem d'aspirar a una 'Coexistència pacífica', terme aquest rodejat de matitzos d'egoïsme, allunyat de tota comunió d'interessos, sinó a una veritable 'convivència harmònica' entre els governs i entre els homes.

La Carta de la Pau serà una contribució a aquesta meta.

En la meva qualitat de president de la Comissió de Drets Humans del Congrés, haig de destacar els principis que conté la "Carta de la Pau" basat en el respecte a les llibertats, perquè crec que les societats aconsegueixen cohesionar-se quan conviuen basant-se en un respecte mutu, sota les normes establertes en aquest pacte social, al que es referia Rousseau.

És important que aquest document arribi a mans de les grans instàncies que tenen poder de decisió en els nostres destins, a l'ONU que el proper any celebra el seu 50 aniversari, i que es va fundar per consolidar i construir la pau.

És important que fem arribar aquesta expressió de la nostra voluntat i del nostre sentir, perquè ells actuin amb coherència en la construcció de la pau. És per això que m'uneixo a vosaltres avui, aquí, donant la meva veu per a la lectura d'aquesta extraordinària Carta.

L'amor no es pot imposar. L'amor ha de ser fruit de la llibertat.

Aplaudeixo aquesta Carta de la Pau.

Nombrosos ensenyaments que s'imparteixen a la Facultat de Dret tendeixen a valorar els principis enunciats per la Carta de la Pau. Aquests principis impregnen igualment les investigacions que s'han emprès en el camp de la protecció dels drets de la persona, dels drets fonamentals i de les estructures de les nostres democràcies.

Estic disposat a signar aquest document tan important, perquè el considero un deure que haig de complir per contribuir a l'entesa mútua entre els diferents pobles i cultures i per a la Pau mundial.