Iratxe Momoitio: “S’aposta poc pels Museus per la Pau”

Iratxe Momoitio, directora del Museo de la Paz de Guernica

Iratxe Momoitio, directora del Museo de la Paz de Guernica

Aquest estiu el nombre de visitants de molts museus del món incrementarà exponencialment. Per desgràcia, no serà el cas de la majoria de Museus de Pau, que encara són grans desconeguts pel públic en general. Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Guernica, l’únic centre estatal dels 44 que formen part de la Xarxa Internacional de Museus per la Pau, explica les particularitats d’aquests museus.

Els Museus de Pau tenen poca projecció…
Sí. Els museus de pau són grans desconeguts, s’hi aposta poc i en general són centres bastant modestos. Però és molt important recordar-los perquè la seva tasca és molt notable. Els Museus de Pau no se centren en la guerra ni en els discursos bèl·lics, sinó en el treball i l’esforç per la cultura de la pau.

En què consisteix un Museu de Pau? El visitant què hi veu?
Trencar aquesta barrera és el difícil, perquè realment el visitant no s’imagina què pot trobar-se en un Museu de Pau. Coloms, globus, quadres…? En un Museu de Pau és més important el que un sent que el que un veu. En aquests centres el visitant ha de fer una reflexió sobre el món que entre tots estem construint, un món molt bèl·lic i basat en les guerres. Per això, el 2005, la Xarxa Internacional de Museus de la Pau va decidir no dir-se “Museus de la Pau” sinó “Museus per la Pau”.

I, concretament, el Museu de la Pau de Guernica, quin relat explica?
El Museu de la Pau de Guernica també està pensat per sentir-lo i per viure’l. És important destacar, com és el cas de Guernica, que molts Museus per la Pau estan localitzats en llocs on hi ha hagut una absència de pau. El Museu de la Pau de Guernica neix el 1998 com un centre en el qual només s’hi parlava del tema històric, però després de molts anys de treball per la reconciliació realitzat per l’Ajuntament de Guernica i el Centre d’Investigació per la Pau Gernika Gogoratuz, se li dóna la volta.

En quin sentit?
Ara el museu té una part històrica dedicada al bombardeig, però també se centra en tres preguntes: Què és la pau? – generalment quan arriba un grup de visitants i li fem aquesta pregunta es fa el silenci-; què va passar a Guernica en un moment d’absència de pau? – aquí parlem sobre el fet històric i els processos de reconciliació posteriors- i, finalment, mirant el present i el futur, ens preguntem: què passa avui amb la pau i els drets humans?

Una experiència molt profunda i molt realista, però també molt atractiva per al visitant.
Els Museus de la Pau han de tenir com a objectiu sociabilitzar un missatge de cultura de pau que en altres llocs ja es fa, com és el cas de les universitats o les institucions, però que no arriba a la gent. Hem de deixar-nos de grans discursos, algunes vegades buits, i explicar exemples que a la gent li toquin i que sobretot li facin reflexionar. En una societat com aquesta, que ha viscut anestesiada durant tant de temps i respecte tantes coses, és important generar algunes preguntes.

Hi ha manca de cultura de pau?
A l’escola i fora d’ella hi ha poques oportunitats per reflexionar entorn la cultura de la pau. Avui els joves tenen molt pocs referents de pau. Per exemple, molts d’ells no saben qui és Gandhi o Mandela. En aquest àmbit també hi ha un treball molt important a fer. En aquesta línia el proper mes de setembre, per exemple, inaugurarem una exposició sobre constructors i constructores de pau, per demostrar que hi ha molta gent que en el seu dia a dia treballa a favor de la pau.

One Response to Iratxe Momoitio: “S’aposta poc pels Museus per la Pau”

  1. Luisa Escobosa

    Estoy de acuerdo, debemos trabajar para crear estos museos , ojala en Rep. Dominicana se logre crear esta cultura, gracias por este magnifico aporte.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>