La Pau s’aconsegueix deliberant, la Pau s’aferma respectant.

IP_BogotáInstitut de la Pau de Bogotà.- En la nostra trobada del mes d’abril vam estar treballant sobre la ponència d’Adela Cortina, “Democràcia Real, Democràcia Deliberativa”, que amb tant encert va presentar en el marc del I Congrés de la Pau, Edificar la Pau al Segle XXI, organitzat per la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, efectuat a Barcelona, fa exactament un any.

Llegir, estudiar i aprofundir un document com aquest és veritablement un plaure, perquè significa poder accedir al coneixement i a la saviesa dels experts que tenen tantes coses a dir a les bases socials sobre la forma de ser i de fer civilitat perquè els règims democràtics siguin de debò el que diuen ser.

Necessitem formar-nos permanentment des dels diferents estaments socials per ser democràtics, doncs la democràcia és un ésser viu que requereix ser alimentat perquè es desenvolupi, creixi i es vagi perfeccionant. Aquest és un fet en el que tots els ciutadans estem involucrats, perquè la seva indiferència per contra, fa que es corri el risc de fer i viure ‘imitacions de democràcia’ que tant dany van fent aquí i allà.

Re-mirar-nos i re-mirar les nostres democràcies sempre és un exercici de la major importància donat que ens permet entendre els fenòmens propis i el dels veïns. Tant a Llatinoamèrica com en altres latituds. Miralls que ens retornen la cara positiva o amarga d’un règim que té tant per perfeccionar-se.

No llegim el document amb presses, ens prenem el temps de pensar, d’analitzar la nostra realitat, els nostres conflictes interns i externs i, encara que el document consta de quatre punts no passem del primer: “La Democràcia: un projecte en el que aprofundir”. El text il·lumina el moment històric actual de Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Corea del Nord, del Sud i de Síria, per posar alguns exemples. Segons sigui el règim imperant en cada lloc, existeixen tantes dificultats de convivència a nivell local i global. La Democràcia no escapa a això.

Concloem que:

  • Perquè un règim polític sigui més perfecte cal buscar l’equilibri –no solament el poder del poble, ni solament el poder del govern.
  • La democràcia serà més perfecta si forma els ciutadans per resoldre els seus conflictes i dificultats des de la participació més deliberativa. Si es gaudeix d’informació clara i veraç sobre els fenòmens socials, polítics, econòmics, etc., per considerar el que és just i injust, bo o dolent, sense oblidar la limitació del llenguatge, de les paraules i les dificultats de comunicació que genera conflictes – formació crítica de la llibertat en coresponsabilitat.
  • La clau del poder comunicatiu genera una bona democràcia –igualtat d’oportunitats, respecte, creació de situacions per ser feliç, l’eix: el ben comú.
  • Les dificultats de comunicació per contra obstaculitzen la democràcia, creen conflictes i violència –dictadures, poders totalitaris, desigualtat.
  • La democràcia requereix de governants formats i capacitats en la reflexió-acció i en la serenitat de l’esperit per a la presa de decisions, doncs elles afecten no només a un poble sinó la pau regional i global. La clau: ètica.
  • La Pau dels pobles s’aconsegueix a través del desenvolupament, educació i benestar de tots els ciutadans i no, des de l’armamentisme que és com es compra el poder de només uns quants.
  • La Pau s’aconsegueix buscant les causes i les limitacions de la democràcia per trobar i dissenyar estratègies que propiciïn solucions a les quals tothom ha d’aportar la seva intel·ligència, treball i esforç de tal manera que s’aconsegueixin les metes proposades.
  • Cal ensenyar a valorar les bondats i privilegis de la Pau, descobrint totes les possibilitats que aquesta dóna als éssers existents. La clau: educació.
  • En totes les circumstàncies i en tots els esdeveniments cal buscar la veritat. La veritat social esbrinada, investigada i oposada ens asserena, ens apropa a la Pau, amb nosaltres mateixos i amb els altres.
  • El règim polític vigent fa que es visqui una comunitat democràtica participativa i deliberant o que es visqui, per contra, una democràcia imperfecta.
  • Sense justícia -ni la monarquia, ni l’oligarquia, ni l’aristocràcia, ni la democràcia-, poden conduir a la Pau.
  • Caminem cap a la Pau, quan s’aconsegueix el desenvolupament personal i valorem els altres, valorem el que som i vivim i a més, estem disposats a escoltar.
  • Hem de seguir investigant i perfeccionant el concepte ‘Democràcia’, per no quedar-nos amarrats a teories ja superades.
  • La Democràcies l’exercim tots, la fem avançar o retrocedir, els ciutadans.
  • Els clarobscurs de la Democràcia determinen els criteris comunitaris de l’ésser i de l’actuar en el públic i en el privat.
  • La Democràcia no és estàtica (es va construint amb la història de la humanitat) segueix sent antiga i moderna, sempre dinàmica- es transforma amb l’esdevenir dels dies. Ens exigeix una postura.
  • A través de la lectura suggerida, aprenem una forma diferent de ser i d’actuar en el nostre entorn, per la qual cosa anem transmetent una visió i postures diferents de viure la Democràcia, més real, més participativa i més deliberativa. Som agents de canvi.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>