Per una vivència més equitativa

mujer trabajandoL’Institut de la Pau a Àsia aquests dos últims anys ha estat investigant la violència estructural que existeix cap a les dones en aquestes societats amb l’objectiu que siguem conscients i sapiguem eradicar-la. Potser, així, puguem aportar elements perquè la convivència social sigui mes harmònica equitativa i es pugui donar un clima que fermenti una major cultura de pau. Algunes conclusions d’aquest estudi van ser presentades a l’II Congrés Internacional Edificar la Pau al segle XXI de Colòmbia.

El patriarcalisme i l’androcentrisme que subjeuen en la majoria de les cultures del sudest asiàtic són dues de les causes fonamentals d’aquest tipus de violència present fins i tot als països més desenvolupats d’aquest continent. Aquests són dos elements molt tradicionals que impedeixen el reconeixement bàsic de la dignitat de les dones, per tant, són un handicap important a l’hora de promoure espais de conscienciació i desenvolupament de l’apoderament de les mateixes.

És obvi que sent els dos gèneres iguals en les coses fonamentals, té cadascun un “plus” propi i diferent. Com que els dos es necessiten i es complementen en tots els àmbits i camps, seria bo afavorir formes socialitzadores més igualitàries. Així s’evitarien la transmissió d’imaginaris col·lectius i tradicions on el que predomina és la biologitzación i naturalització de les dues formes desiguals de socialització que s’han donatal llarg de la història. Perquè fins i tot en entorns urbans i en països amb una economia desenvolupada com tenen Japó, Corea del Sud, Singapur o les zones costaneres de Xina, persisteixen idees i tradicions que falsegen el fet relacional dels gèneres i invisibilitzen el paper que les dones desenvolupen tant en la llar com en la societat.

Al segregar discriminar i marginar més de la meitat de la població no només s’està conformant una visió molt simplista, excloent i pobre de la realitat sinó que s’impedeix que la cooperació i solidaritat que es dóna en tota relació humana sigui sana i madura. Hi ha organitzacions tant governamentals com no governamentals que estan treballant perquè una altra realitat social sigui possible: una que sigui més igualitària, menys maniquea, més humana i més realista.

I és que l’educació formal i informal que es rep a través d’una socialització diferenciada des de la infància fa que pervisquin encara costums que mantenen estereotips i rols de gèneres clàssics, com si la societat no hagués canviat o no es pogués aprendre de les múltiples aportacions que les dones han realitzat al llarg de la història.

Són reptes importants i les solucions, en ser complexes, cal anar-les treballant poc a poc i de forma transversal si es volen veure resultats a llarg termini ja que el que aquesta diferenciació de rols reprodueix són relacions de poder i de subordinació, però també certa o molta por a la llibertat i al canvi.

La dignitat de la persona

Per a això és bàsic el cultiu de la dignitat de les persones, independentment del seu gènere, i potenciar una cultura que propiciï el creixement d’una llibertat que vagi eliminant el paternalisme, la victimització i la desigualtat perquè hi hagi menys vulnerabilitat. En algunes zones rurals del continent asiàtic, fruit d’experiències-pilot reeixides es treballen aquests objectius indirectament a través de l’apoderament econòmic de les dones gràcies a les millores polítiques, reformes econòmiques i obertures comercials que s’han realitzat al llarg dels últims decennis. En moltes zones rurals de la Xina, per exemple, les tasques agràries estan totalment feminitzades donada l’emigració camp-ciutat dels homes, especialment dels més joves. La necessitat de desenvolupar i modernitzar el camp ha comptat amb nombroses campanyes pràctiques d’alfabetització així com de capacitació tècnica, que són maneres d’apoderament econòmic i reconeixement públic. Hi ha una consciència clara, entre les dones, que l’autonomia econòmica és un pas important per desenvolupar una major autoestima, confiança i autonomia de pensar, actuar o simplement una major fortalesa i impermeabilitat davant les pressions familiars. Aquest factor pot ser també un pas previ per a una major visibilització i participació social. El que sens dubte comporta tot tipus d’accés educatiu, amb els seus sinergies de suport formacional, és l’accés a una major varietat d’oportunitats així com a una major mobilitat social per a la dona, predestinada per la seva biologia i gènere, a un sol àmbit: el domèstic-familiar.

Hi ha una evidència ja comprovada, per exemple, en els diversos projectes de microcrèdits que es duen a terme al llarg de tot el continent: si es dóna a les dones aquesta petita economia, reverteix en tota la família perquè la inverteix en educació dels fills, en una millora alimentària, en compra de terres o altres béns que ajudin al sosteniment familiar. D’aquesta manera, es genera una dinàmica comercial i de mobilitat social en aquest territori. Si només són els homes els que disposen d’ingressos, aquests, no sempre reverteixen en una millora familiar sinó en comprar un cotxe, en alcohol o els dedica a les seves despeses personals. Per tant, és cert que quan empoderem a les dones, empoderems a tota la societat; millorant la vida dels nens, es millora el futur col·lectiu.

També el treball de les dones en l’àmbit familiar hauria de ser  si no remunerat, almenys valorat a través de polítiques que reconeguin la seva contribució al benestar i a l’economia social. Això contribuiria al fet que es revaloritzés no només el seu treball sinó la seva tasca educativa i formadora en aquest àmbit. És cert que el sistema neoliberal constitueix un element de perpetuació del sistema patriarcal, amb la invisibilitat i precarització del treball femení i, fins i tot, la mercantilització que els cossos de les dones pateixen en molts llocs d’aquest continent. Els valors del neoliberalisme es basen en la moral de l’èxit, el culte als diners, la competitivitat, el consum, en maximitzar beneficis encara a costa de no respectar els drets mínims i en la defensa del homogeni, que són valors contraris a la col·laboració, a la solidaritat, a cura de la vida, a la pluralitat, a la reciprocitat, a la confiança o la responsabilitat col·lectiva.

Els mitjans de comunicació

En aquest sentit, també juguen un paper important els mitjans de comunicació i les xarxes socials pel seu paper creador i difusor d’imatges i llenguatges. Conceptes com la igualtat, la tolerància, el respecte, l’equitat social i la inclusió haurien d’estar més presents en els mateixos. La funció social de la dona com faedora de pau és poc visible, per no dir que està absent. Poques vegades sentim les seves veus o la pluralitat de les seves accions a favor de la convivència pacífica, com a facilitadora de dinàmiques relacionals de gènere, com a creadora de ponts especialment en comunitats multiculturals, multireligiosas o multiètniques. Només quan alguna d’elles guanya algun premi Nobel, surten a la llum breument les seves valuoses aportacions. Fa un temps vaig llegir la notícia en un diari català conegut que només tres dones han rebut el títol de “Personatge de l’any” de la revista Time des de 1927. Les úniques que han obtingut tal honor han estat la duquessa Wallis Simpson (1939), la Reina Isabel II (1952) i la presidenta filipina Corazón Aquino (1986). Segons la mateixa notícia, d’això en diuen “masclisme de baix impacte”. L’efecte és la invisibilitat i la falta de reconeixement públic, per tant, en un segle d’història només hi ha tres dones.

Si volem que canviï la dinàmica tradicional dels rols de gènere, hem de revisar com ens socialitzem uns i altres, quins continguts culturals estem reproduint en els mitjans de comunicació per trobar trets més fecunds que facin créixer actituds, pensaments i accions que propiciïn una cultura de pau i no dinàmiques de poder, domini, enfrontaments i violència. Les pel·lícules, les llegendes, els mites o les cançons, per citar alguns exemples, tenen un gran paper en la reproducció d’estereotips tradicionals per les seves grans càrregues de gènere molt esbiaixades i les seves grans dosis de violència. La publicitat explota al màxim la cosificació i instrumentalització dels cossos així com els rols clàssics oferint imatges falses o idealitzades que distorsionen la realitat de les relacions humanes. No es pot pensar ni generar una societat en pau si amb les imatges i continguts que expressem a través dels mitjans no procurem, amb responsabilitat ètica, continguts que persegueixin una consciència de concòrdia i una aposta per crear un entorn que afavoreixin relacions més equitatives.

Per tant , aquests són també un factor important a tenir en compte en la construcció d’aquest tipus de cultura. Perquè aprendre, assumir i apropiar-se dels valors ètics no són assumptes individuals o conceptuals sinó que són pràctiques públiques que donen compte del creixement dels col·lectius en qualitat humana, responsabilitat, justícia, llibertat i el seu amor per la vida així que estem tots implicats.

Article de Petra de Llanos, professora de la Universitat de Pequín (Xina)

One Response to Per una vivència més equitativa

  1. Creo que solo las mujeres podemos hacer cosas y movilizarnos para que nuestra tarea sea valorada, no podemos esperar que los hombres y las instituciones manejadas hasta ahora por ellos reconozcan nuestra tarea ya que no les conviene porque pierden el poder del sometimiento al que nos tienen y estan acostumbrados ¡¡¡

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>