“Viure i pensar en la pau”

Entrevista amb Katerina Stenou, Coordinadora de la Plataforma Cultura de Pau i no Violència de la UNESCO i delegada del Secretari General de l´ONU per el Congrés Internacional Edificar la Pau al segle XXI, Barcelona abril del 2012.

 

CP: Estem molt contents que pugui estar aquí amb nosaltres a Barcelona participant en el 1er Congrés Internacional Edificar la Pau en el Segle XXI. Volem conèixer referent als treballs que la UNESCO està fent en relació a la consolidació de la pau. I un d´aquests temes és sobre el pla de la UNESCO per a la pau i la diversitat.

KS: Aquest es un debat gran perquè conté dos pilars importants. Un d´ells és la Declaració de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural, així com la convenció de la UNESCO sobre la Protecció y Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals. Aquest es un gran pilar i molt important. També n´hi ha un de nou que es va aprovar al novembre passat (2011). Es tracta d´un nou Programa y la No Violència, que és un objectiu general. Conté tots els elements de la diversitat, la tolerància, les polítiques de lluita contra el racisme, la inclusió social, la mediació, la conciliació, l´apropament; en fi totes aquestes idees.

CP: En un món tan globalitzat, com es pot assegurar que les necessitats i els interessos dels sectors menys afavorits de la societat estiguin inclosos?

KS: Es una pregunta molt complicada, per suposat. No hi ha una resposta miracle, sinó l´estratègia que la UNESCO (i crec que tot el sistema de les Nacions Unides) ha adoptat, es la recerca de la pau com un procés llarg de temps, que no és només l´absència de guerra, sinó l´educació en les causes de la guerra: la injustícia, la desconfiança, la falta de cooperació, la falta de solidaritat. Així que la UNESCO té a la seva Constitució el concepte de “construir la pau en la ment dels homes y dones” as través de la solidaritat intel.lectual de la humanitat. Aquests dos conceptes són molt importants, la solidaritat intel.lectual i la solidaritat moral. És important destacar que el sistema de les Nacions Unides fou creat just després de la II Guerra Mundial per a promoure la pau, encara que els acords econòmics i polítics  estan mostrant que aquests acords a vegades no són suficients. Vostè necessita la intel·ligència cultural, que hi hagi “poders tous” que son una mica escadussers en les relacions humanes. És per això que crec que aquest Congrés és molt important ja que mobilitza a les persones i encara que no són ells els que prenen les decisions, son formadors d´opinions. Això és molt important, subratllant el tresor amagat i la capacitat que tenen per a generar la pau tots els dies. Aquesta és, crec jo, la nova idea, la nova doctrina, nova ètica i nou hàbits de pau tots els dies, petites paus arreu. No solament per a escollir dates molt importants i després d´això ens convertim en els homes i dones dolents que érem abans.

CP: Sens dubte, la tasca de la societat civil es treballar per la pau, no solament el treball dels professionals. Quina és la seva opinió respecte d´això?

KS: Sí, és un paper molt important i, en el passat es va subestimar del tot. Es va subestimar perquè la societat civil era un concepte opac – no sabíem exactament qui estava allà i qui estava darrera de cada una de les entitats. Això potser li va donar una manca de confiança per a participar amb aquestes organitzacions. Però con que vivim en un món cada vegada més transparent i el finançament és evident i l´agenda de diferents persones és evident, és més visible. Som més i més capaços d´apreciar i avaluar el treball de tots aquests components de la societat civil. És, com diem en francès, un “concept valise”, un concepte de la maleta – tot el que pot anar dins. Així és que hem de fer atenció. Però més i més, com ja he dit, hi ha un gran reconeixement de la seva extraordinària capacitat per a mobilitzar i per a treballar en el que he dit abans: aquesta pau tots els dies en zones desfavorides, les zones vulnerables i amb els grups vulnerables.

CP: Aquest és un dels temes del congrés – els “grups vulnerables”. Quina opinió li mereixen els eixos temàtics del Congrés?

KS: Aquests temes son eleccions extraordinàries, opcions estratègiques. La UNESCO i altres organismes han estat treballant en això.  Vostè pot saber i és bo perquè la gent sàpiga, que la UNESCO ha mirat de crear ponts i demostrar que “desarmar la historia” es pot produir si li donem narrativa als intercanvis culturals que han esdevingut en el passat i que han creat la solidaritat intel.lectual i moral de la humanitat. És per això que la UNESCO ha publicat una obra mestra de llarg abast (gosaria dir), anomenat la Historia de la Humanitat: el desenvolupament científic i cultural. Això significa que l´accent i l´enfoc està en allò intel.lectual o cultural i en els aspectes científics, el que avui s´anomena “el poder tou”. És un poder molt important, un poder oblidat. En lloc de tenir relats verticals, narratives nacionals en matèria d´orgull nacional, en les batalles, en les cronologies o qui va succeí a qui, hem proporcionat al públic una visió horitzontal i intercultural de la historia, on estem mirant de mostrar tots aquests préstecs, els trasllats, la dinàmica o l´intercanvi que està present en temps de guerra i també en temps de pau. Per això és important per a mostrar, fins i tot en temps de guerra, fins i tot quan no és proselitisme , una mena d´intercanvi cultural que es fa de manera més discreta, de manera no forçada. En poques paraules goso dir que la cultura és finalment la guanyadora. Cultura amb majúscules, el que significa la força de l´esperit humà per a inventar noves formes de conectar-se amb els seus companys, amb la natura i amb el diví. Així és que tots aquests elements, essent el “desarmar la història”, el “salt qualitatiu cap a la democràcia”, “ la cohesió social”, “les identitats poroses”, “la mediació”; tots aquests son munts d´entrada molt importants per fer front a la incomoditat i al malestar de les nostres societats.

CP: Quin és el rol dels medis de comunicació, un altre dels eixos del Congrés?

KS: Enorme! És cert, és el sisè tema. Vostè pot recordar que el nom de la UNESCO és la Organització de les Nacions Unides per a la Educació, la Ciència i la Comunicació. La “C” és per la Comunicació i la Cultura. Això vol dir que ja és una àrea estratègica per abordar, no solament en termes d´un transportador d´idees, creiem que és, però alhora que té la seva pròpia lògica, la seva pròpia capacitat de generar continguts diversificats.

Per la UNESCO és extraordinari tenir la capacitat de promoure el multilingüisme, promoure el contingut més diversificat, donar veu a les expressions culturals dels grups vulnerables com son els indígenes o d´altres minories que no solen cridar l´atenció. Estem molt contents que els mitjans de comunicació estiguin aquí per a donar aquest espai a aquests grups. A més, els mitjans de comunicació per a nosaltres son molt importants perquè han de crear el seu propi codi de conducta per a representar l´alteritat de manera justa -no reproduir prejudicis i no tenir el reportatges sensacionalistes. Presentació d´informes sobre altres temes és un repte extraordinari avui dia, així com també buscar noves imatges, nous continguts, la nova poesia, nous actors, cantants. El sistema sempre reprodueix els èxits i les estrelles, però la UNESCO mira d´ajudar a donar veu als sense veu i fer visible el que es invisible. Té un joc molt important.

CP: Hi ha una idea de la pau com absència de guerra i crec que és una definició molt pobre. Com defineix vostè què és la pau?

KS: (riures) Qui podria pretendre respondre a això? És com si hem demanessin de definir un elefant, no ser el que es però ho podria descriure. Què és el que considerem com una base per a la pau? No és l´absència de guerra, però l´absència de les causes que creen la guerra. I en aquest cas vostè ha de lluitar per la dignitat, que és el principi fonamental, la dignitat per a tots els homes i dones. En segon lloc, no en ordre de prioritat però si al mateix temps, és la justícia social. Vostè no pot promoure la comprensió i la solidaritat quan té esquerdes enormes entre la riquesa i la pobresa. Però com que no es pot elegir la forma de fer totes aquestes coses, hi ha formes de parlar de pau sense anomenar-ho “la pau”. Hem de ser molt prudents i veure quin és el vocabulari que utilitzem en l´actualitat per a descriure aquesta aspiració o per descriure aquesta necessitat. Per exemple, en les civilitzacions d´Asia es far servir la paraula “harmonia”, però aquest és un concepte molt mal entès. Occident sent que l´harmonia és quelcom molt avorrit, quelcom molt fàcil, però d´acord amb la mitologia grega, la harmonia era la filla del déu de la guerra Marte i la deessa de la bellesa Venus. L´harmonia era la filla d´aquesta parella, la qual cosa significa que l´harmonia és el resultat d´una enorme tensió entre els interessos en conflicte i les situacions conflictives.

CP: Hi ha dos termes importants en el llenguatge de la construcció de la pau: acció més reflexió. Quin és el significat d´aquests dos verbs?

KS: És una pregunta extraordinària. Aquests termes son part del nostre lema actual: “viure i pensar en la pau”. Així que ja veus, “viure la pau” es refereix a la pràctica de la pau, i la “pau pensament” vol dir prendre consciència del que és la pau. Deixim dir el següent. Referint-me a la part de l´acció, hem d´assenyalar que la investigació és part de l´acció si aquesta està ben feta. Vostè no pot ser una ONG i fer el treball de construcció de la pau en una comunitat sense tenir en compte que tot aquest món està connectat. Estem molt ben comunicats. Per la UNESCO, per suposat que l´acció es refereix a la qualitat de l´educació, educació en drets humans, educació per la diversitat i l´educació emocional. Com hem esmentat abans, es necessiten periodistes ben formats, amb nous codis de conducta, per entendre millor el món on els toca d´actuar. Per suposat la cultura és un element molt interessant ja que ens dona aquest valor afegit del que són els éssers humans quelcom més emocional, millora d´un mateix. Quelcom que li dona orgull però al mateix temps modèstia. Ahir quan vam visitar la Sagrada Família ens vam quedar molt contents per haver aprofundit la nostra pobre existència biològica en veure aquesta obra d´art tan meravellosa i el ingeni que hi ha darrera. Amb la cultura vostè té una nova dimensió, una dimensió històrica, una estètica que multiplica la seva pròpia pobre existència biològica. La ciència té un paper molt important per a jugar perquè com vostès saben, estem molt a prop de la Conferència Rio+20 i tenim totes aquestes discussions  sobre els recursos naturals. Hem d´entendre com fer que la gent entengui els vincles entre l´ús cultural de l´aigua, per exemple, a considerar-ho com a quelcom molt bo i no que es pot perdre com fem com fem tan sovint a occident. És bo que la resta del món no adopti les nostres pràctiques, perquè si ho fes, el món no podria sobreviure, la humanitat no podria sobreviure. Així que per a nosaltres, la pau i el desenvolupament son molt importants. Desenvolupament entès no solament en el sentit de creixement econòmic, sinó al mateix temps, en el sentit de realització espiritual, intel.lectual i emocional per a cadascú de nosaltres (individual i col.lectivament), han d´anar de la mà amb la pau. Esperem i creiem que els que prenen les decisions entendran que darrera de la pau i del desenvolupament s´amaguen tots els temors de la alteritat, les pors de la diversitat, de la crisis financera, la crisis moral i de trobar una articulació intel.ligent entre tots ells per a fer front a l´imatge amb la finalitat de saber com manejar la situació. Per a nosaltres i per a vostès -m´imagino-  el desafiament és com construïm l´arquitectura extraordinària de tots aquests punts d´entrada (com els seus sis eixos temàtics suggereixen), però cal trobar un altre tipus de mecanisme per a comprendre i actuar millor en el món.

CP: No podem acabar aquesta entrevista sense preguntar-li per al representació de les Nacions Unides. La nostra organització “Fundació Carta de la Pau dirigida a l´ONU” i en aquests dies molta gent es qüestiona el veritable paper de l´ONU. Ens pregunten, “Per què la seva fundació dirigeix la seva carta a l´ONU quan el paper de l´ONU es posa en qüestió?” Nosaltres responem que l´ONU, amb tots els seus defectes, és l´organització que representa a tots els éssers humans del món. Com pot l´ONU reivindicar el seu paper en un sentit pràctic?

KS: Aquesta és la pregunta més difícil. Però he de dir-li que jo crec en el sistema. Tot i les seves debilitats, tot i la seva incapacitat per a oferir el que cadascú de nosaltres desitja d´entregar, crec que per sort o per desgràcia, no existeix un lloc millor per abordar les preocupacions del món, en primer lloc.

Per suposat, com amb la Societat de Nacions al 1947, totes aquestes coses poden ser repensades. Vostè pot veure ara que l´ONU, la UNESCO, es qüestionen tot el sistema en si mateix, per veure com atendre millor a totes aquestes preocupacions, la manera de tenir més en compte a la societat civil que no és opaca ni invisible, però quelcom molt clar i transparent. Crec que amb la meva presència aquí, i el desig del Secretari General perquè també el representi en aquesta reunió, demostra que ell té en compte totes aquestes veus que venen d´una part del món on no tenim patiment directe. Per tant, és una mena de diplomàcia preventiva, una mena de necessitat real d´abordar les qüestions que van més allà de la marginació del món. Això és extraordinari per a nosaltres, perquè veiem que es aquest racó del planeta (privilegiat tot i la crisis), les persones s´estan unint per a pensar i per parlar d´aquestes coses que no són tan urgents com les que alguns altres assenyalen. Què vull dir aquí? Estic dient que no hi ha un conflicte obert aquí, no és com el Balcans, Somàlia, no és Líbia o Irak o un altre lloc, però la gent segueix parlant sobre aquestes idees. Això és extraordinari i personalment estic molt emocionada perquè no és solament els antropòlegs importants i els que estan relacionats amb estudis sobre la pau o fins i tot Umberto Eco o d´altres, persones que són una mica més conscients de la “salut” del món. Hem d´inventar aquesta pau tots els dies i les paus petites arreu. Hem de trobar els dividends d´aquesta pau tots els dies per tal de comprendre millor i abordar la pèrdua si és que es perd. Què significa això? Això significa que el servei públic i el sector privat han de pensar en pau en un món o en un temps de pau, no en la guerra. Pensar en la pau en temps de pau no és evident pels governs, però és molt important. Només així podrem apreciar els dividends de la pau, si no volen pagar per danys i prejudicis d´un conflicte, que son enormes i impossible de mesurar i comparar amb els dividends de la pau. Crec que això és un exemple extraordinari de la gent, de persones desconegudes o anònimes, persones que es reuneixen en temps de relativa pau per evitar la déclenchement de la crisis els danys de al qual són impossibles de determinar. Així és que felicitats, has de seguir cercant formes de fer això i gràcies per totes les associacions, les associacions polítiques, però com ja et vaig dir, com a mínim a la UNESCO representa el poder intel.ligent i el poder tou. Les persones com vostès són molt importants, perquè tenen la energia fresca de replantejar, repensar tota la situació que és una mica fosca.

CP: L´última pregunta és sobre Federico Mayor Zaragoza i el seu treball per la cultura de la pau. Ell fou la primera persona a la UNESCO per a rebre la Carta de la Pau dirigida a l´ONU. Quina opinió li mereix el seu treball?

KS: hem de retre homenatge a una personalitat tan extraordinària que ve d´aquesta regió, el Sr. Federico Mayor Zaragoza. Ell va ser el portador de la torxa i s’ha mantingut alt el pavelló de la cultura de pau. Ha tingut èxit en la promoció no solament a nivell de les Nacions Unides en proclamar el 2002 com a Any Internacional de la Cultura de Pau, sinó també la dècada 2001-2010 com a Deceni de la Cultura de Pau i la No Violència. Era una mena de brúixola per a nosaltres. Encara tenim aquesta brúixola i tenim l´obligació si volem ser justos amb totes les persones que ens han donat aquest patrimoni tan important, la renovació dels conceptes, la renovació dels mètodes i tornar a examinar totes aquestes idees, sense subestimar la importància dels que han fet el camí més planer. Tenim un gran agraïment per a ell i pel concepte que segueix defenent.

Alfred Fernández Capel

Periodista

Traducció

Moo Baulch

Sydney, Australia

Fundació Carta de la Pau dirigida a l´ONU

 

 

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>