Wangari Maathai

“Harambee és el meu crit preferit. Vol dir “tots a una” (Mercè Rivas Torres, autora del text)

KÈNIA, 1940

Fou Premi Nobel de la pau al 2004. Vitalista i segura de si mateixa, és mare de tres fills i no tan sols és la primera dona africana que guanya el Nobel de la Pau (la sud-africana Nadine Gordimer va guanyar el de Literatura el 1991) sinó que també va ser la primera dona a l’Àfrica Central i Oriental en aconseguir un doctorat així com un deganat de la Universitat de Nairobi. Creà el Moviment Cinturó Verd (The Green Belt Movement). Al seu país l’anomenen “la dona arbre”, Tree Woman.

“ La pau a la terra depèn de la nostra capacitat per garantir la supervivència del nostre medi ambient . Maathai encapçala la lluita per promoure a Kènia i a Àfrica un desenvolupament social, econòmic i cultural ecològicament viable”, afirmava el jurat que li va concedir el Nobel. I afegia: “El seu enfocament sobre el desenvolupament sostenible conté la democràcia, els drets humans i els drets de la dona en particular. Pensa globalment i actua a escala local”.

Wangari Maathai rebé la noticia quan es trobava treballant enfront el mont Kènia, el seu preferit, i plorà recordant aquells milers de dones que s’havien posat en marxa en el seu país per aconseguir una vida més digna.

Després d’estudiar en un col·legi de monges missioneres del seu poble, anys més tard, gràcies a una beca concedida pel bisbe catòlic de Nyeri, es traslladà als Estats Units; aconseguí la llicenciatura en Biologia a la Universitat de Kansas; va fer un Master a Pittsburg; i va continuar els seus estudis a Alemanya. Es tractava d’una autèntica privilegiada, tenint en compte que havia nascut els anys quaranta, a una aldea de l’ètnia kikuyo que no disposava de llum elèctrica ni d’aigua corrent. La seva infantesa fou dura i ella mateixa la recorda així en parlar de la violència del seu pare polígam contra les seves dones.

En tornar a Kènia decidí centrar el seu treball en el medi ambient i així es va anar implicant en la lluita contra la pobresa i la fam i per la millora de la situació de les dones.

“Vaig començar treballant com a científica aplicada a la investigació dels problemes alimentaris. Vaig emprendre estudis sobre el cicle de la vida del paràsit que es transmetia a través de les paparres i mentre recollia mostres hem vaig fixar que els rius anaven plens de llim. Allò no passava quan jo era petita. Per tant havia poca herba i no contenia els nutrients necessaris. El terra no complia les seves funcions. Aquelles dones no disposaven de llenya per fer foc ni per aixecar tanques, no tenien pinso pel bestiar; ni aigua per beure o cuinar; ni suficient menjar per a elles i les seves famílies . Llavors se’m va fer evident que l’amenaça més gran era la degradació del medi ambient. De cop i volta tot va prendre sentit”, reflexionava Wangari poc després d’arribar a la seva terra.

“ Si vas al camp a l’Àfrica, veuràs que son les dones qui treballen la terra; van a buscar aigua; cuiden els seus fills; els ancians. Per això, era per a mi natural treballar amb elles”, opina Wangari. “La meva idea inicial era plantar arbres que proporcionessin a les dones llenya, fruits i materials de construcció per a les seves cases. Però el que va succeir”, segueix  explicant, “és que les necessitats descrites per les dones eren, en realitat, símptomes d’altres problemes com la desforestació o la pròpia situació de les dones i d’aquesta manera vàrem anar aprofundint en temes com la degradació del medi ambient, la malnutrició, les malalties. Em vaig adonar que, encara que semblen problemes diferents, estan connectats”.

I aquests descobriments i la seva gran força interior la van portar a crear, al 1977, el Moviment Cinturó Verd (The Green Belt Movement). Les dones involucrades en aquest moviment, han plantat ja a Kènia més de 300 milions d’arbres. Molts altres països han volgut imitar aquesta iniciativa amb més o menys sort.

Casada als anys setanta, el seu matrimoni va durar 10 anys, ja que el seu marit li va posar una demanda de divorci per “ser massa educada, tenir massa caràcter, tenir ser massa èxit i ser massa obstinada per a ser controlada”. El jutge va coincidir plenament amb el marit. Per tant, ella va passar a ser l’única responsable de l’educació dels seus tres fills.

A aquesta lluitadora incansable li agrada recordar al portaveu del jurat del Premi Nobel quan afirmava solemnement, el 2006, que tots som testimonis de “com la desforestació i el retrocés del bosc han provocat la desertització a l’Àfrica i amenacen d’altres regions del planeta, inclosa Europa”. I afegia: “ A través de l’educació, la planificació familiar, la nutrició i la lluita contra la corrupció, el Moviment Cinturó Verd ha preparat el terreny per al desenvolupament treballant a escala local. Creiem que Maathai és una veu poderosa que parla en nom dels més valuosos recursos humans d’Àfrica per promoure la pau i unes bones condicions de vida”. Potser això la va portar al primer Govern democràtic de Kènia com a assistent del Ministre de Medi Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge. Fou escollida per al parlament amb el 98% dels vots en les primeres eleccions lliures del seu país i va començar el seu treball amb molta il.lusió. El seu objectiu va ser influir des de dins el Govern en els ideals que ella tenia i poder redactar lleis que poguessin deixar un país millor als seus fills. Però l’experiència política la va deixar una mica frustrada i va decidir tornar de nou al seu treball al Moviment Cinturó Verd.

Wangari ha hagut d’enfrontar-se en més d’una ocasió  amb el que ella anomena “les jungles de formigó”  o polítics que preferien construir grans hotels de manera il.legal en lloc de pensar en l’alimentació dels ciutadans de la zona. A aquests se’ls sol anomenar a Kènia “lladres de terrenys”.

El moviment de Wangari ha demostrat a més que per plantar arbres no es necessiten ni molts diners ni tecnologia, n’hi ha prou amb mobilitzar els ciutadans, en aquest cas a les dones. “Jo els preguntava”, diu Wangari, “quins problemes tenen?” I la resposta era: “Som pobres; patim moltes malalties i desnutrició; tenim fam; ens paguen molt poc pels nostres productes; no tenim aigua”. I llavors insistia: “D’on creuen que venen tots aquests problemes?” Gairebé sense dubtar-ne culpaven al Govern però jo els deia que el Govern no era l’únic culpable, que ells havien de reclamar un Govern millor, per suposat, però, els deia, “a més, teniu la terra però no la protegiu. Permeteu que l’erosió del sol us guanyi terreny . Teniu fam però no cultiveu aliments. Heu escollit cultius exòtics que no creixen molt bé a la vostra terra i que no son molt nutritius. Així és que heu de fer alguna cosa”. I al crit de Harambee, que vol dir “¡tots a una!”, començà l’acció que per a ella no acaba mai.

One Response to Wangari Maathai

  1. Muy bien! importante este artículo que con tanta claridad se nos narra todo un proceso de restauración de la sabana africana por una de sus habitantes que estudió y diagnosticó con mucha clarividencia los problemas de miseria y conflictos debido a la sequía y escasez de recursos naturales por cuenta del exceso de explotación humana que a la vez ha provocado la erosión y desertización. Por otro lado, la mal llamada “revolución verde” de los años 70 que promovía la deforestación de las selvas húmedas, para la implantación del monocultivo de productos para la exportación –experiencia que viví en Camerún en 77-79- con la consecuente pérdida de la Biodiversidad, ha sido terrible. En Amazonia –donde me encuentro actualmente- no ha sido diferente y aún mucho peor en el Brasil, sobretodo en el Nordeste, pero en los 80 sufriendo, en algunas regiones amazónicas de colonización (Norte y la parte occidental de la Amazonia brasileña) el índice más alto de deforestación! Por cuenta del pasto para ganado extensivo. ¿Podemos hacer algo individualmente, aunque no estemos ahí? Sí, comer menos hamburguesas de multinacionales y consumir más frutas y hortalizas, por ejemplo. Una actitud individual, sencilla y humilde, genera un cambio positivo a nuestro alrededor, que puede multiplicarse más allá de nuestro alcance.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>